Hem de ser conscients dels límits i desafiaments a què ens enfrontem, però també de les potencialitats i oportunitats que se'ns obren. D’aquí ve la importància de dotar-nos d’una regulació possibilitadora que obri oportunitats des del respecte absolut als drets humans, la democràcia i el valor de les lleis, com va defensar en la seva intervenció el responsable d’educació del Consell d’Europa, Villano Qiriazi.
Edutech Clúster, com a representants de la indústria té una responsabilitat, juntament amb la resta dels agents educatius, per arribar a un acord sobre els paràmetres d'una bona educació i sobre què és educativament desitjable. Reprendre el debat sobre les finalitats de l'educació en un context de vida totalment travessat per la tecnologia, i treballar per un futur educatiu millor, més just i equitatiu és més urgent que mai. Hem d'assegurar-nos que la tecnologia en educació no genera inequitats ni noves bretxes. Una de les preguntes que ha de guiar aquest debat és la que ens va deixar la ponent Barbara Wasson a la conferència inaugural del Congrés: Qui educa a qui, si nosaltres a la tecnologia o la tecnologia a nosaltres?
Aquesta desena edició del Congrés es va articular al voltant de dues temàtiques principals, vinculades entre sí, però que tenen prou pes per tractar-les per separat: les dades i la Intel·ligència Artificial.
Podem dir que l'aspecte més distintiu del profund procés de digitalització de la vida i de l'educació que hem viscut en les darreres dues dècades és la datificació, és a dir, la capacitat de transformació de tota mena d'objectes, processos, pràctiques, pautes i comportaments en informació digital, emmagatzemable i interpretable.
Un llarg camí que ens ha portat al desenvolupament de tècniques d'aprenentatge automàtic, processament del llenguatge natural i algorismes capaços, al mateix temps, com va assenyalar Barbara Wasson d'aprendre de les pròpies dades (machine learning) per tal de discernir patrons, ampliar el nostre coneixement sobre l’aprenentatge, predir riscos i generar recomanacions per a estudiants, docents, escoles i sistemes.
La datificació de l'educació, la utilització massiva de dades recopilades durant els processos d'ensenyament i aprenentatge, i la plataformització ens plantegen, tanmateix, molts desafiaments pràctics, ètics i polítics vinculats amb la utilització d'aquestes dades; la seva governança; la privadesa; la necessitat de transparència; la no neutralitat i els possibles biaixos en el disseny d'aplicacions; però també en la utilització; l'impacte en les maneres d'ensenyar i aprendre; la seva adequació educativa; o l'excés de control i vigilància que poden comportar. Les intervencions de Barbara Wasson, Villano Quiriazi i Cristóbal Cobo van aprofundir en aquests desafiaments.
L'altre eix que vam abordar durant l'Edtech Congress Barcelona va ser el de la Intel·ligència Artificial (IA), darrere de la qual hi ha tota una llarga història de desenvolupament científic i infraestructures tecnològiques que van des de l'estadística i la informàtica, fins a la capacitat cada cop més gran de recopilar, emmagatzemar, processar i explotar aquestes grans quantitats de dades per donar suport als processos d'ensenyament i aprenentatge, però també als processos de gestió de l'educació a nivell aula, escola o sistema.
No són pocs els qui sostenen que l'actual IA, ni és intel·ligent, ni és artificial. A la seva ponència, el filòsof Daniel Innerarity va sostenir que, en realitat, estem parlant de dues intel·ligències diferents. La humana es desenvolupa bé amb els problemes salvatges, mal definits, singulars, amb poques dades. Som poc precisos i ens manca exactitud. Ben al contrari, a la IA, capaç de resoldre equacions de manera precisa i exacta molt més ràpid i millor que nosaltres. La IA necessita que els processos i les dades siguin explícites i estiguin formalitzats. Nosaltres ens movem bé en allò no dit, allò tàcit, allò que no és difícil convertir en instruccions. Improvisem millor que la IA. De fet, per a les màquines, com va assenyalar Innerarity, és més difícil aprendre algunes tasques aparentment simples que altres de molt més complexes. És el que s'anomena la paradoxa de Moravec.
La IA tampoc no és artificial perquè posar-la en marxa requereix l'explotació de molts recursos naturals, un gran consum energètic, abundant mà d'obra, i ingents infraestructures. La IA no té res d'eteri. No és una abstracció.
No és ni Intel·ligent, ni artificial, però ens enlluerna. Ni la tecnologia, ni la IA no poden resoldre per si mateixes els problemes socioeducatius, però obren oportunitats fascinants. També és cert, múltiples preguntes i nous desafiaments.
És una responsabilitat col·lectiva tractar de donar resposta a aquestes preguntes i desafiaments - al Congrés vam prestar especial atenció al benestar i l'equitat digital - que ens plantegen la tecnologia, les dades i la IA en educació. És la nostra responsabilitat assegurar que tot allò que fem respecta el dret fonamental a l'educació de nens, nenes, adolescents i joves, el seu dret a no patir discriminació, a la privadesa i la protecció de les seves dades. El seu dret a una educació que no deixi de banda la sociabilitat i allò col·lectiu, així com els valors de la democràcia, la pluralitat i la llibertat. El seu dret a una educació inclusiva, equitativa i de qualitat. En aquest sentit vam poder escoltar la veu dels estudiants en un debat ric sobre els usos del mòbil fins i fora de l’aula, la seva relació amb la tecnologia, les seves preocupacions i peticions. Tot això ho van recollir en un Manifest que van elaborar i que podeu llegir en aquesta web.
